Pràctica 2 Tres exemples de plantes

Perfil / límit del sostre.

Exemple 1.

Perímetre del límit del sostre que composa la planta del exemple número 1.

Perímetre del revestiment, en aquest cas, llosa de xapa metàlica corrugada que cobreix gairebé la totalitat de la planta del exemple número 1.

Voladís que sobresurt respecte de la planta del exemple número 1.

Observant les dues imatges anteriors, podem extreure la seguent conclusió: si soposem una planta completament rectangular podem veure que sobresurten dues formes geomètriques semblants a la planta però amb una proporció inferior, aquestes, són els dos voladius que composen la planta de l'exemple número 1. A més a més de incorporar dos voladius, el limit del sostre no és veu alterat, i per tant, és el mateix que el perfil de la planta d'aquest.

Estructura vertical.

Distribució dels pilars que conformen la planta del exemple número 1.

Distribució dels murs de tancament que composen la planta del exemple número 1.

Els pilars que resolen el forjat de la planta del exemple número 1 són de tipus metàl·lic. El procediment de construcció es mostra en la fotografia anterior. A més a més, cal afegir, que els murs que envolten el perímetre de la planta són de tancament.

Detall constructiu d'un pilar metàlic.

Detall constructiu d'un pilar metàlic amb un mur de tancament.

Estructura horitzontal.

Distribució de les jàsseres (biga mestre) i bigues secundàries (menors).

Observant la imatge, la planta del exemple número 1 presenta dues variacions de bigues; la biga mestre (jàssera) i la biga menor (secundària). Aquesta variació ve donada a que la biga menor té una funció estabilitzadora, és a dir, ha de soportar qualsevol força horitzontal ja sigui procedent d'un sisme o vent. Per tant, per concloure, podem dir que existeixen dos tipus de pòrtics en aquesta planta, els portics principals, formats per les jàsseres i els pòrtics secundàris formats per les bigues menors respectivament.

Sostre: nervis o lloses

Detall constructiu de la llosa de xapa metàl·lica corrugada.

Observant la imatge de la planta del exemple número 1, s'observa que tota aquesta esta ratllada d'un color gris, aquest contorn, és el que revesteix la llosa de xapa metàl·lica.

Sostre: parts massisses i parts alleugerides.

En aquest exemple, no hi ha diferencibilitat entre parts massisses i parts alleugerides ja que l'acabat del forjat és una llosa de xapa metàl·lica corrugada.

Forats d'escales, ascensors, instal·lacions...

En aquest exemple manquen les instal·lacions, no obstan això, consten els forats d'escales i d'ascensor.

Cotes.

Marcades amb una ratlla amb doble punta es poden veure les cotes necesàrries de la planta del exemple número 1.

Exemple 2.

Límit del sostre de la planta de l'exemple número 2.

Voladissos que sobresurten de la planta del exemple número 1.

La planta de l'exemple número dos, el límit del sostre no és el mateix que el de l'edifici en planta, ja que com podem observar en la imatge superior, hi ha dos rectangles que sobresurten de la estructura de pilars generant dos voladissos.

Col·locació dels pilars en la planta de l'exemple número 2.

Detall d'un dels pilars de formigó que confeccionen la planta.

Col·locació dels murs de tancament que generen la planta de l'exemple número 2.

L'estructura vertical de l'exemple número 2 està resolta mitjançant la utilització de pilars de formigó armat i murs de tancament que defineixen l'espai de la planta.

En la resolució de l'estructura horitzontal de l'exemple número 2, s'ha utilitzat una llosa de formigó armat alleugerida. Aquesta està formada per una retícula d'armadures d'acer corrugat, que actuen com a nervis, i una sèrie de cassetons o alleugeridors col·loctas en les parts centrals dels forjats, tot això es posteriorment formigonat per aconseguir una llosa monolítica.

Perímetre de la llosa de formigó armat alleugerida que forma la planta de l'exemple número 2.

Detall constructiu de la llosa de formigó alleugerida.

Parts massisses de la llosa de formigó que composa la planta de l'exemple número 2.

Parts alleugerides de la llosa de formigó que composa la planta de l'exemple número 2.

En les imatges superiors podem apreciar les parts del forjat reticular que són massisses i les que han estat alleugerides mitjançant cassetons .

En aquesta imatge podem observar la situació del forat de les escales, l'ascensors i els forats de baixants i instal·lacions.

A la imatge de l'esquerra podem veure un sèrie de cotes que especifiquen la distància entre pilars o llum, i les dimensions dels cassetons i els nervis entre ells.

Amb una línia amb doble fletxa estan marcades les cotes que composen aquest tercer exemple.

Cotes.

Aquest exemple, consta de tres petits forats al forjat per passar les instal·lacions. Si ens fixem, a més, destaca un quadrat blanc, aquest és el forat de l'ascensor.

Forats d'escales, ascensors, instal·lacions...

En l'exemple número 3, es pot suposar que les parts alleugerides són els buits entre les dues línies verticals de la llosa "Pi", així com l'espai que hi ha entre aquesta i la següent. Les jàsseres i aquestes línies verticals, comformarien les parts massisses.

Sostre: parts massisses i parts alleugerides.

El forjat que composa la totalitat de la planta d'aquest exemple és una llosa de doble T també anomenada pi. Aquest nom ve degut a la semblança que hi ha entre la seva secció i el símbol Pi. Com es pot observar en el detall constructiu de la llosa, aquesta, manca de nervis superficials mitjançant els quals es transmetrien les càrregues a l'estructura de pòrtics. Això no vol dir que no consti d'una armadura de negatius interior.

Detall de la llosa Pi.

Forjat de lloses de doble T.

Sostre: nervis o lloses

Distribució de les jàsseres (biga mestre) i bigues secundàries (menors).

L'estructura horitzontal de la planta del exemple número 3 es composa per tres jàsseres que descansen sobre dels pilars i sobre les quals es recolzen les lloses. Les jàsseres, a més de resistir les lloses, són transmissores de càrregues als pilars. A més a més, també hi han bigues secundàries que fan una funció concreta: estabilitzar l'estructura de pòrtics.

Estructura horitzontal.

L'estructura vertical està composada per pilars de formigó armat "in situ" i dos murs de càrrega, tots aquests elements estructurals tanquen l'espai del centre. No obstant això, la totalitat del perímetre de la planta està compost per murs de tancament.

Distribució dels murs de tancament que composen la planta del exemple número 3.

Detall constructiu d'un pilar de formigó armat.

Distribució dels pilars y dels murs que conformen la planta del exemple número 3.

Estructura vertical.

Com es pot observar en el exemple de la planta número 3, l'edifici consta de tres voladius, malgrat això, aquests, només alteren la forma geomètrica del sostre i per tant, si comparem el perfil del sostre i la planta de l'edifici, ambdos presenten variacions, és a dir, no són iguals.

Voladís que sobresurt respecte de la planta del exemple número 3.

Perímetre del límit del sostre que composa la planta del exemple número 3.