Construcció I
Katia Hidalgo, Clàudia Piña i Gerard Piñol
Perfil / límit del sostre.
Planta del sostre de l'edifici.
Planta de l'edifici.
Secció transversal de l'edifici on podem veure el límit de la planta en relació al límit del sostre o coberta.
Estructura vertical.
Distribució dels pilars de 72x40 de fusta que generen la tercera planta de l'edifici.
Planta de la col·locació dels nuclis de formigó armat.
Axonometria on podem observar la situació dels nuclis de formigó armat.
Distribució dels murs de tancament que generen l'espai interior de la tercera planta.
Axonometria que ens mostra el procés de col·locació dels murs de càrrega.
Per contrastar amb la imatge superior, en aquesta, es mostra el limit de cada planta que genera l'edifici en si.
Ara bé, com a conclusió de les imatges superiors podem extreure el següent: el límit de la planta del sostre o coberta no coincideix amb la el límit de l'edifici en planta, sinó que la coberta sobresurt d'aquesta i genera uns voladius.
Fotografia de la secció transversal de l'edifici.
La peça central, pintada de color gris, de l'edifici de l'Escola Superior Suïssa per la Enginyeria de la Fusta, està constituida per quatre nuclis de formigó armat que estan col·locats al portell (en fileres paral·leles i ocupant l'espai que queda entre els dos nuclis de l'altra filera). A més a més, aquests, serveixen com a via d'evacuació pels incendis.
Com s'observa en aquesta imatge, els nuclis de formigó armat recorren longitudinalment l'edifici i sectoritzen aquest, a més a més, es presenten de manera contínua al llarg de les quatre plantes i el soterrani de l'edifici.
Fotografia dels nuclis de formigó armat.
Els pilars de fusta de dimensions 72x40 que composen el límit exterior de l'última planta es disposen a la cara exterior de la façana alineats amb els murs de càrrega de les plantes inferiors, aquests, formen mitjos pòrtics juntament amb els pilars interiors, que descansen sobre el mur entramat que tanca el passadís del pis inferior.
Axonometria on es pot observar la distribució de l'estructura vertical que composa totes les plantes de l'esdifici exceptuant l'última.
Fotografia de l'interior d'un dels moduls de fusta on es mostra el mur de càrrega.
Nuclis de formigó armat.
Pilars.
Murs de tancament.
Estructura horitzontal.
En la última planta apareixen per primer cop en l'edifici murs de tancament, aquests, no tenen funció estructural, i a més, es troben enretirats respecte els murs de càrrega de les plantes inferiors, ja que la cara de la façana la ocupen els grans pilars de fusta que sostenen la coberta.
Bigues.
El forjat de l'última planta, que és el que haurà de soportar la coberta, està generat per la relació entre les bigues calaix (jàsseres) , que formen part dels mitjos pòrtics i a la vegada donen la inclinació a la coberta, i una gran biga caneló en forma de U, que cus els mitjos pòrtics i rigiditza el pla de la coberta com si es tractés de la columna vertebral. També, apareixen biguetes que sostentaran les plaques alveolars que generaran el sostre.
Distribució de l'estructura horitzontal que composa l'edifici.
fotografia on es mostra l'estructura horitzontal composada per jàsseres i biguetes, aquestes últimes no visibles per la placa alveolar.
Llindes de portes i finestres.
Detall de la llinda de la finestra.
Detall de la llinda de la porta.
Detall de la llinda de la porta de l'edifici.
Detall de la llinda de la finestra de l'edifici.
Les llindes són emprades en la construcció de l'edifici per salvar l'espai que generen les obertures en els murs de càrrega i repartit les forces als brancals de les obertures, de manera que la estabilitat de la estructura portant no es vegi compromesa per aquestes.
Nervis o lloses.
Detall constructiu de la placa alveolar.
Fotografia de la distribució de la placa alveolar.
Parts massisses i parts alleugerides.
Forats d'escala, d'ascensor i instal·lacions.
Distribució dels forats d'escala i ascensors que composen la planta de l'edifici.
Un dels forats d'escala que composen l'edifici.
Un altre forat d'escala.
Dins dels nuclis de formigó armat trobem allotjats els forats de les escales i dels ascensors, així com, els nuclis humits.
La resta d'instal·lacions s'amaguen dins els forats de les plaques alveolars que s'utilitzen com a guies.
Diagrama axial.
Diagrama de baixada de càrregues de l'edifici.
Diagrama deformacions forces horitzontals.
Detall d'unió.
Cotes.
Diagrama de deformacions per forces horitzontals.
Diagrama de baixada de càrregues de l'edifici.
Detall de la unió entre la caixa de fusta i el nucli de formigó armat.
fotografia on es mostra l'estructura horitzontal composada per jàsseres i biguetes.
Si observem el diarama axial, podem veure com actuen les carregues verticals sobre els elements horitzontals (forjats), sotmetent a aquests, a esforços de flexió. Cal destacar, que els elements horitzontals hauran de tenir una elevada resistència per tal d'evitar una ruptura posterior que devilitaria l'estabilitat del conjunt de l'edifici.
Diagrama axial
En aquest diagrama s'observa la baixada de carregues mitjançant la estructura vertical de l'edifici, és a dir, els elements verticals que composen l'edifici augmenten de secció a causa de l'acumulació de càrrega que rep l'estructura proporcionalment al nombre de plantes a la qual estigui sotmesa en aquell precís instant. Al tractar-se d'un edifici públic la càrrega d'ús és de 300kg/m2.
L'acció de les forces horitzontals que podrien arribar a tombar un edifici s'han d'equilibrar mitjançant un correcte dimensionament en els fonaments de l'edifici i donant estabilitat als pòrtics o murs de càrrega, aquesta càrrega horitzontal exerceix una pressió i succió simultanies uniformes a tot el pla vertical de la façana que pot augmentar o disminuir segons l'amplada de cada planta. En el nostre cas, això es solventa mitjançant la gran biga central en el primer cas, i amb l'arriostrament dels murs i la col·locació de les plaques alveolars que tanquen l'estructura en el segon cas.
En aquesta imatge podem veure el trobament entre la caixa de fusta i el nucli de formigó armat. La estructura de fusta és autoportant i no es recolza en la de formigó en cap moment. L'espai que queda entre l'entramat de fusta i el forjat de formigó armat s'aprofita per allotjar instal·lacions.
Murs de càrrega.
Planta dels murs de càrrega que es repeteix al llarg de la planta baixa, la primera i la segona planta.
Analitzan aquest apartat i les diferents fotografies podem observar que la planta de l'edifici es divideix en sis "caixes" de fusta que són estructuralment independents i autoportants. A més a més, els murs que tanquen cada una d'aquestes són de càrrega. No obstant això, els murs de la façana no funcionen com un sistema adintellat sinó com panells perforats en els quals tots els elements treballen.
En la imatge axonomètrica podem veure com els pilars del pis superior (72x40) es recolzen sobre els pilars que formen part dels murs de càrrega dels pisos inferiors (30x20), i com aquests reposen sobre pilots de formigó prefabricats que s'enfonsen fins a 5 metres en el terreny.
Planta en la qual podem veure els dos tipus de llosa que apareixen en la totalitat de plantes que generen l'edifici.
Fotografia de la distribució de la llosa pretensada de formigó armat.
En aquest dibuix es poden observar les parts massisses i les parts alleugerides de tot l'edifici que composa l'Escola Superior d'Enginyeria per a la fusta de Suïssa.
Aquesta primera imatge ens mostra el límit del sostre o coberta que composa la totalitat de l'Escola d'enginyeria de la fusta de Suïssa. La coberta és plana (té una petita inclinació per desaiguar quan plou, però és gairabé menyspreable) i els seus grans ràfecs protegeixen a la fusta de les façanes dels agents atmosfèrics
En aquesta imatge es pot veure la distribució dels diferents murs de càrrega que composen les tres primeres plantes de l'edifici.
Cal destacar que la resta de construcció (tres primeres plantes) és més lleugera i la disposició dels pilars és molt més flexible gràcies a que no ha de soportar pes algun. En la façana doncs, es poden crear grans finestrals, i els envans que donen al passadís, s'arrepenjen, excepcionalment, sobre la llosa de formigó, emfatitzant el seu caràcter no portant al separar-se de la línia de pilars interiors.
Fotografia on es mostra l'enretirat dels murs de tancament respecte les plantes inferiors.
La totalitat de les plantes de l'edifici estan composades per dues lloses diferents: una situada en la zona central (llosa de formigó) i una altra envoltant el perímetre d'aquesta (llosa alveolar)
En aquest projecte, les parts alleugerides, són els elemens que composen la llosa alveolar, i les parts massisses, aquells que composen, per altra banda, la llosa de formigó.
En aquest dibuix es mostren les cotes de l'Escola Superior d'Enginyeria per a la fusta de Suïssa.
Fotografies de la maqueta.
Detall constructiu de la placa alveolar.
Fotografia on es mostra l´'unió entre l'última planta i la coberta.
Fotografia on es mostra l´'unió entre la tercera i la quarta planta i aquesta última amb la coberta.
Distribució de les tres primeres plantes de l'edifici.
Distribució de l'última planta de l'edifici.
Fotografia on es mostra l'estructura de tot l'edifici.
Fotografia on es mostra l'estructura de tot l'edifici.
L'unió de les lloses de fusta-ciment, a més d'emprar-se com a protecció davant d'incendis, rigiditzen l'estructura.
Detall de la unió del pilar de formigó armat amb l'encepat i el pilot de formigó prefabricat
En la imatge superior, podem observar el trobament dels pilars de formigó armat del soterrani amb els encepats. Aquests últims, s'uneixen amb els pilots de formigó prefabrictas, els quals, s'enfonsen penetrant en el terreny fins a una profunditat de 5 metres.
